Un dia, mentre passeja per la platja a la recerca de taps dampolles per a la seva col·lecció, un jove es troba amb una criatura estranya, daire trist, desemparada i solitària, la cosa perduda. Mentre espera en va que algú vingui a recollir-la sestableix una relació intima entre ells. A la platja ningú no en sap res, de la criatura, ni tan sols lhan notat. Llavors decideix dur-la a casa seva on la cosa perduda passa desapercebuda per als seus pares, tan atents a les notícies oficials de desgràcies alienes que, no obstant això, quan finalment la noten gràcies a les observacions del jove, la menyspreen, lexclouen i sen desentenen. El jove no sap què fer fins que al diari troba un anunci del Departament Federal dObjectes Inútils. Una vegada arribats al DFOI la cosa fa un sorollet dinfelicitat; mentre ell busca un bolígraf amb què emplenar els interminables models burocràtics, un empleat de la neteja li aconsella que si en alguna cosa aprecia a la cosa perduda no la deixi allí i li lliura una targeta amb un símbol esperançador. Després dhaver donat moltes voltes per la ciutat aconsegueix trobar ladreça de la targeta en un amagat i fosc portal dun carreró anònim. Darrere de la porta descobreix un inventari destranys i inusuals objectes perduts.
2ª mano
2ª mano
2ª mano
2ª mano
2ª mano
2ª mano
